EL FEUDALISME

-  EL FEUDALISME -

Ens trobem sobre la caiguda de l'imperi Romà, la gent noble que havia crescut en la societat Romana, escapa als camps, on s'amaguen dels impostos i la mala reputació que els deixa la corrupció. (La cosa no ha canviat molt en 1000 anys). Als nostres peus l'Islam s'esten i creen el denominat Al-Andalus, una terra que prospera gracies a la barreja de cultures que ah creat aquesta gran societat, mentres a dalt tenim a l'església que com sempre juga amb la por del fidels i s'encarrega de la cultura, es creen els coneguts feudus, del llati  feudum, que vindria a ser la terra d'un senyor Feudal. I sobre aquestes terres la protecció dels nobles a canvi de delmes, primicies, i impostos.

A traves del riu Gaià em estudiat aquest tema que m'ha fascinat.

Vam començar a Montclar, on vam utilitzar una eina molt extensa, la imaginació, i vam pensar en quines maneres podrien tindre en aquells temps per comunicar-se entre ells.

Després vam viatjar a Montferri, on vam veure que durant el segle X i XI es van construir moltes torres des de les quals es feien senyals. També vam veure l'evolució de les torres, i com es resguardaven els vigies en cas d'atac, a més de la seva distribució, i estat actual.

                                             

Després a Vespella vam aprendre que era la terra de ningú, en aquest cas anava des de el riu Gaià fins al riu Llobregat. I vam veure com a l'actual Clariana i a més punts de lo que avanç era terra de ningú, es va anar convertint en territoris conreats i sobre poblats per pagesos degut a la sobre població i la fam de terres, que va fer que la llei d'aprisió es convertis en una eina subtil per els pagesos.

Al Montmell, vam veure com el bisbe de Barcelona, baixava a aquestes terres a vigilar, i oferir protecció als habitants de la zona a cambi de cens, delmes, primícies i oblacions.

Tot i que va ser millor per els pagesos que ja portaven anys vivint a la zona que per al bisbe, aixi que van accedir a pactar un document Diplomatari de la catedral de Barcelona. Doc.108, any 974.

A Pinyana vam veure la vida quotidiana dels nobles i els eclesiàstics als seus castells,

amb qui vivien, i on es construïen les seves cases fortificades.

Després vam veure com es venia el castell de Queralt per part del comte de Barcelona l'any 976, i de quines coses es feia propietari el comprador.

(Torres i murs, ports i serres, cases i corts, terres i vinyes, prats i pastures, boscos i garrigues i altres arbres, aigües i fonts, des de les muntanyes i els colls fins a les valls, amb les pedres i les coves, les entrades i les sortides, i tot el que pertany al castell, tant si és conreat com erm).

Borell II comte de Barcelona del 947 al 988

A Pontils vam descobrir la fràgil i inestable frontera que hi havia entre musulmans i cristians, i com el terreny natural creava marques, i com el seguit de algarades va fer que l'avanç en la frontera fos lent, i dificultos, ja que van haver 25 (Algarades contra el comtat de Barcelona: 811, 815, 825, 827, 829, 841, 848, 856, 861, 891, 897, 898, 911, 912, 916, 935, 936, 939, 965, 978, 982, 984, 985, 999 i 1003).

També eh descobert que la etimologia de algarada volia significar en un primer moment tropa a cavall.

També com noms tan temorosos com el de al-Mansur va fer coses impressionants com saquejar la Capital (Barcelona) més d'un cop.